Estar o ésser BOIG ?? ESSER ! ... Només Consciència Musical del Meta-Logos ! ;  Consciència lucida de la seva pròpia Bogeria , com en Leopoldo-Maria PANERO  !  :
 " Deseo de SER PIEL-ROJA " ! ... : Desig  vertiginos  més fort que TOT , o sigui que tota la resta , Acràcia Absoluta d' allò que ens és més intim a cadascu , l' Universal del Inidividu ..., i després l' Infinit del NEGUIT ,  infinta Malencònia, Angoixa,  "Morrinyo" , Spleen, Cafard ...
El Buit encisador  residual  en la Consciència del  No-Res , la "Espiral Eterna"  d' en  Nietzsche  i d' en Leo Brouwer  / Ligeti / Anton Webern  / Antonin Artaud ... :

Quan el Buit  assolit  està per sobre del NO-RES , què pot romandre  allavorans  (?) , i què pot esdevendre la Consciència , vull dir enteneu-me, la Consciència aixi arrossegada  pel  Gòlgotha del Desert-Silenci ??!! ...

Pot l' Esser fer Boycott  al "FER" , o transcendeix la Sensaciò total ... per sobre tota mena de Concepte ?? : " La Sensation est l' Assymptôte du Concept , lorsque l' Abstraction tend vers l' Infini" ...  Gran Aforisme  que cristalitza  el Sentit  de tot això  ...  I tornem allavorans a la RESONÀNCIA INTERNA-INHERENT entre  la "Lògica Estructural" ,  i  la "Lògica Dinàmica "  !!

La Acràcia és l' Asimptota de la dialèctica Hegeliana doncs !   I això en el fons ja ho va sentir i fins i tot formalitzar en SPINOZA  , gairabé dos segles enrera !! ....

Això precisament  és la Meta-Fisica  de l' Acràcia absoluta  dins  del  Flux d'  Esser  Toïsta  ! :   Bel.lesa  Còsmica  inextinguible de la Filosofia / Matemàtica , quin Goig d' haver superat el forat negre del NEGUIT metafisic !  :  IMMANÈNCIA  RADICAL , i prou  .

( La Acràcia és una  sana  reaccio  en contra de la transcendència  hegeliana , veri entre els verins , pol.lucio  platònica  de l' esperit & de la ment  :  Tornant als PRE-Socràtics  & als PRE-romàntics Germànics ... )